Resposta del creixement radial del pi blanc (Pinus halepensis Mill.) a les condicions climàtiques / Montserrat Ribas, Elena Muntán, Emilia Gutiérrez
Ribas, Montserrat


En: 113638 IV Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, DL 2004. p. 49-53 : gràf
 (Ecologia) 
Bibliografia.

Durant els últims anys hem realitzat un seguiment dels paràmetres ecologicofuncionals de les espècies arbustives i arb+ories més característiques de la Mediterrània per determinar com adapten el seu creixement a la variablilitat del clima mediterrani. L'objectiu del present estudi és establir el patró de creixement radial del pi blanc, i conèixer quines variables climàtiques el regulen.

Datació dels arbres vells del bosc de Poblet / Elena Muntán Bordas
Muntán Bordas, Elena


En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 207-230 : il, map., gràf
 (Arbres vells i boscos madurs) 
Referències bibliogràfiques.

D'acord amb l'"Inventari d'arbres singulars" fet el 2016, l'objectiu de la direcció del PNIN de Poblet era datar l'edat dels arbres més vells del bosc utilitzant la dendrocronologia. Amb aquesta finalitat, es van obtenir mostres d'un centenar d'arbres de diverses espècies. Es van triar els individus externament de més edat. En total, l'estudi inclou les datacions de 96 arbres, entre pins de diferents espècies, teixos i faigs. Com a resultat, s'ha comprovat que Pinus nigra, la pinassa, és l'espècie més longeva al bosc de Poblet. Per terme mitjà, les pinasses més velles superen els 250 anys, i s'han trobat 4 exemplars de més de 400 anys. És així com s'ha pogut constatar que no tots els arbres van ser eliminats amb posterioritat a la desamortització del s. XIX, després que el monestir de Poblet perdés la possessió del bosc que havia perdurat des del s. XII.